Teràpia d’ozó intravenós a Andorra: principis, protocol i enfocament integratiu

Última actualització: juliol de 2026

En què consisteix la teràpia d’ozó intravenós i en quins contextos s’ha estudiat? Aquest enfocament utilitza una mescla mèdica d’oxigen i ozó, i desperta un interès creixent en medicina integrativa. A Andorra, es pot plantejar com una intervenció complementària després d’una valoració individual i dins d’un protocol adaptat.

Què és la teràpia d’ozó intravenós?

La teràpia d’ozó intravenós és una tècnica mèdica que utilitza una mescla precisa d’oxigen pur (O₂) i ozó mèdic (O₃) administrada directament al torrent sanguini. Emprada en determinats contextos clínics, actualment és objecte de recerques sobre els seus mecanismes, els seus protocols i les seves aplicacions potencials.

Com actua l’ozó a l’organisme?

L’ozó mèdic s’estudia per les respostes biològiques que pot induir, especialment en relació amb:

L’oxigenació cel·lular, en particular mitjançant mecanismes que impliquen el 2,3-difosfoglicerat als glòbuls vermells
La modulació de determinats components immunitaris, entre els quals les cèl·lules assassines naturals i els limfòcits T
L’activació de defenses antioxidants endògenes
La modulació de la resposta inflamatòria i de determinades citocines proinflamatòries

Dades científiques disponibles sobre l’ozonoteràpia

1. Efectes immunomoduladors estudiats

Algunes recerques han estudiat els efectes immunomoduladors de la teràpia d’ozó intravenós. Entre els mecanismes explorats hi ha:

La modulació de la producció d’interferó i de factor de necrosi tumoral
L’estudi de la vigilància immunològica de l’organisme
L’avaluació de respostes biològiques a concentracions de 30-55 μg/cc
L’estudi de l’activitat sobre bacteris, virus i fongs en treballs experimentals

Aplicacions clíniques: s’ha estudiat en persones amb infeccions recurrents, síndrome de fatiga crònica i dèficits immunitaris, sense que això n’estableixi una eficàcia general.

2. Efectes cardiovasculars estudiats

L’ozonoteràpia s’ha estudiat com a enfocament complementari en determinats contextos cardiovasculars des de la dècada de 1990:

S’han estudiat efectes sobre l’oxigenació sanguínia i sobre la flexibilitat dels glòbuls vermells
Una possible modulació de la inflamació vascular s’ha explorat en alguns treballs
S’han dut a terme recerques preliminars en determinats contextos cardiovasculars, sense que s’hagi establert un benefici generalitzable
Els efectes sobre la microcirculació també han estat objecte d’estudi

3. Dolor i inflamació: dades disponibles

Alguns estudis clínics han explorat l’ozonoteràpia com a enfocament complementari en l’abordatge del dolor:

Artritis i dolor articular: en alguns treballs sobre artrosi de genoll s’han descrit reduccions del dolor
Malalties autoimmunes: s’han estudiat efectes immunomoduladors, sense que això n’estableixi una eficàcia general
Mobilitat articular: alguns estudis han observat variacions en el rang de moviment

Mecanismes estudiats: treballs experimentals suggereixen que l’ozó podria modular determinades citocines, entre les quals IL-6, IL-1β i TNF-α, implicades en els processos inflamatoris i en la degradació del cartílag.

4. Efectes metabòlics, hepàtics i cutanis estudiats

Algunes recerques exploren possibles efectes a escala mitocondrial i metabòlica, especialment sobre:

La funció hepàtica, amb l’estudi de variacions dels enzims AST (ASAT) i ALT (ALAT)
El metabolisme energètic cel·lular, en particular les vies relacionades amb l’ATP
Determinats paràmetres cutanis, com la textura, la lluminositat i la salut capil·lar
Els factors de creixement endògens, els mecanismes potencials dels quals continuen en estudi

Protocol de tractament i seguretat

Com s’administra el tractament?

La teràpia d’ozó intravenós segueix un protocol mèdic estricte:

Avaluació mèdica completa prèvia al tractament
Preparació de la mescla ozó-oxigen en concentracions específiques
Administració intravenosa controlada durant 30-60 minuts
Monitoratge continu dels paràmetres vitals
Seguiment posterior al tractament per avaluar la resposta

Seguretat i contraindicacions

L’ozonoteràpia intravenosa requereix un entorn mèdic adequat i professionals qualificats. Entre les contraindicacions descrites hi ha:

Embaràs
Hipertiroïdisme descompensat
Deficiència de G6PD
Infart agut de miocardi recent

Estudis publicats i abast de les dades

Recerca recent i límits de les dades

Una revisió publicada el 2024, dedicada a les aplicacions dermatològiques de l’ozonoteràpia, recull una taxa d’eficàcia del 97,2 % procedent d’un estudi quasiexperimental fet en 71 pacients amb psoriasi. Aquesta xifra es refereix únicament a aquesta indicació i no es pot extrapolar ni al conjunt de les patologies ni a la teràpia d’ozó intravenós en general. La revisió es pot consultar a Dialnet.

Resultats descrits en estudis preliminars

En una observació clínica individual es va comunicar una millora de la fracció d’ejecció del ventricle esquerre del 33 % al 50 %, cosa que no constitueix una estimació general de l’efecte
Alguns estudis han descrit una reducció de marcadors inflamatoris
Treballs preliminars han observat un augment de la capacitat antioxidant cel·lular
Alguns estudis han explorat efectes sobre la funció immunitària a més llarg termini

Integració amb altres teràpies

Medicina integrativa a Andorra

El Centre Mèdic Dr. Aldosa, centre especialitzat al Principat, combina l’ozonoteràpia amb:

Hidrotomia percutània
Infiltracions localitzades

Quan considerar l’ozonoteràpia?

Contextos estudiats

La teràpia d’ozó intravenós s’ha estudiat com a enfocament complementari en diferents contextos, entre els quals:

Malalties cardiovasculars: hipertensió, insuficiència venosa
Trastorns immunitaris: infeccions recurrents, al·lèrgies
Dolor crònic: artritis, fibromiàlgia, dolor neuropàtic
Fatiga crònica: síndrome d’esgotament, baixa energia
Envelliment: estudis sobre processos biològics associats a l’envelliment

El futur de l’ozonoteràpia

Recerca i desenvolupament

Les recerques continuen explorant diversos àmbits, tot i que les dades continuen sent preliminars, especialment en relació amb:

L’estudi de determinades malalties neurodegeneratives
Els possibles efectes sobre el rendiment esportiu
Les aplicacions en medicina preventiva i en la recerca sobre la longevitat
Les associacions experimentals amb teràpies cel·lulars avançades

Conclusió: un enfocament que s’ha d’avaluar cas per cas

La teràpia d’ozó intravenós a Andorra s’inscriu en l’àmbit dels enfocaments complementaris estudiats en medicina integrativa. Les dades disponibles són heterogènies segons les indicacions i els protocols; per tant, el seu interès s’ha de valorar cas per cas, en funció de la indicació, del protocol utilitzat i de l’estat de salut de la persona.

El recurs a aquest enfocament s’ha d’emmarcar en un entorn mèdic adequat, amb professionals qualificats, un protocol definit i un seguiment individualitzat.

Abans de considerar un tractament

Si estàs considerant la teràpia d’ozó intravenós, et recomanem consultar amb un professional sanitari qualificat per valorar la teva situació, les possibles contraindicacions i la pertinència d’un protocol adaptat.

Article elaborat amb finalitats informatives. Consulta sempre amb un professional sanitari abans d’iniciar qualsevol tractament.

👉 Descobreix el nostre servei d’ozonoteràpia a Andorra — Centre Mèdic Dr. Aldosa, Escaldes-Engordany.

Teràpia d’ozó intravenós